La depressió infantil és un malestar bastant frequent, s'està observant que un 5% o 1 de cada 20 nens - asolescents, tindran un episodi depressiu abans de fer els 19 anys. I se sap que, menys del 50% rebrà ajuda psicològica o psiquiàtrica per reduir el seu malestar.
COM AFECTA LA DEPRESSIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT?
Estudis científics demostren que experimentar episodis de depresió en les etapes inicials de la vida (abans dels 18 anys) fa que hi hagi una major probabilitat de patir altres probelmes (alteracions emocionals i/o comportamentals) en etapes posteriors com ara:
Més episodis depressius posteriors
Més duració dels episodis posteriors
Més probabilitat d'experimentar altres alteracions psicològiques:
4% més de probabilitat de presentar episodis d'ansietat
7% més de probabilitat de presentar episodis desafiants
5% més de probabilitat de presentar trastorns de comportament
18% més de probabilitat de presentar abús de substàncies adictives
50% més de probabilitat d'haver portat a temre intents de suicidi
Aquestes dades apareixen quan no s'han portat a terme tractaments psicològics adequants durant els episodis de depressió temprans. Ja que si s'ha pogut intervenir de forma adequada, aquestes dades es redueixen i fins i tot desapareixen.
Experimentar un desequilibri emocional en edats tempranes té un impacte important en la gran majoria d'ambits basics. Tal com expressen els científics Kandel y Davies, les perosnes que pateixen episodis de depresió en la infancia o adolescencia els quedarà una "vulnerabilitat" que pot arribar a impactar en la seva vida adulta. Es poden donar casos de: menys amistats, menys xarxes socials d'ajuda, més estrés i menys abast educacional, ocuapcional i económic.
COM ES POT AJUDAR ALS INFANTS I JOVES?
S'ha observat que els infants i els joves no búsquen atenció psicológica per sí sols. És per aquest fet que en en diversos estudis es reivindica la necessitat de proporcionar als cuidadors més propers la informaicó necesària per a poder detecatar les diferents necessitats i així poder ajudar a buscar solucions el més aviat possible.
COM ES POT DETECTAR ?
La diferencia que hi ha entre la tristesa normal - passatgera i la tristesa patológica- clínica, és complicada. És una línea fina, que només un Psiquiatre o un Psicòleg Clínic acreditat amb experiencia podràn diagnosticar.El probelma és que en la infància es presenten simptomes molt diversos i en moltes oacsions aquests es presenten en menys intensitat i més atenuats.
Per altre banda, s'ha de tenir en compte que socialment la sintomatologia depressiva està essent "ben acceptada" és a dir, tendim a pensar que un nen quiet, tranquil, que dorm molt i que mai es baralla és un nen extraodinàri i envajat per molts pares.
I sembla que en moltes ocasions que aquest tipus de pensaments està fent que infravalorem alguns tipus de pensaments o malestars.
Les altercions més característiques dels episodios depressius són les seguents:
Canvis en l'estat d'ànim: estar trist, decaigut, irritable, episodis de plor, més aïllament social, baixa la comunicació o expressió.
Canvis en els interessos per les coses quotidianes que abans li agradaven i sembla que ara ja no, dificultat per divertir-se.
Canvis en la alimentació: pes, gana, temps, gustos.
Canvis en patrons de son: dormir més estona, despertars més frequents, dificultats per adormir-se, llevar-se més d'hora.
Canvis en patrons de comportament: irribtailitat, agitació, agressions, ira.
Canvis en patrons d'activitat: cansament, pèrdua d'energia, queixes frequents sobre problemes físics (mal de cap, panxa, mareig).
Canvis en patrons d'identitat: baixa autoestima, sentiments d'inutilitat, culpa, responsabilitat excessiva.
Canvis en patrons cognitius: baixa l'atenció, la concentració, el rendiment en els estudis.
Canvis en partrons de pensament: pensaments repetitius, indecisió, ideació o intents de suicidi.
Comments